La Azienda Agricola Cascina degli Ulivi de Stefano Bellotti, a Novi Ligure, (Piemont), és un lloc màgic, immers en una de les regions vinícoles més importants d’Itàlia i, com no, del món. Allà elabora vins naturals (sense cap tipus d’additius) des de 1977 i implementa el mètode biodinàmic des de 1984.
Als peus dels Alps, el Piemont es situa al nord-oest d’Itàlia i d’aquí prové el seu nom, “Peu de Muntanya”. Stefano Bellotti, conrea les vinyes i produeix aquí seus vins naturals: profunds, amb personalitat i autenticitat (sense cap tipus d’additius) des de 1977. Vins que provenen de la intel·ligència i l’experiència d’un home que ha dedicat la seva vida a l’evolució de l’agricultura bio / natural al seu país.
Practicants del mètode biodinàmic des de 1984, Cascina degli Ulivi és potser la granja biodinàmica més coherent que he conegut fins ara.
Bellotti sempre ha estat un agricultor reivindicatiu: la seva forma de practicar l’agricultura, -i l’elaboració dels vins-, seguint els cicles de la natura el va portar a enfrontar-se amb les autoritats italianes en més d’una ocasió i, en plena expansió de l’agricultura industrialitzada, es va mostrar contrari a les regles burocràtiques que deien “protegir la puresa del vi”, però no feien més que colpejar als petits productors, que decidien no fer servir mètodes industrials i respectar la biodiversitat dels seus camps.
Gràcies, en part, a una lluita incansable que van dur a terme Stefano Bellotti i altres pioners a Itàlia s’han tingut en consideració molts aspectes d’aquesta tipologia de vins, donant-li així visibilitat al sector més genuí del camp.
Stefano ha hagut de canviar la classificació de la majoria dels seus vins de DOC o DOCG (les equivalents a les DO espanyoles) a “vi de taula” per no entrar en els paràmetres establerts per aquestes denominacions, tot i ser pioner en vinificacions naturals, amb vins d’altíssima qualitat, i president de l’associació de viticultors biodinàmics Renaissance Itàlia.
Bellotti és un home savi i pacífic, proper i humil; prefereix l’agricultura i l’elaboració del vi a la política, però és un revolucionari nat i va estar sempre molt actiu lluitant pels drets dels petits productors. Va participar també en “Natural Resistance” (2014) – el documental pioner sobre el vi natural, premiat en diversos països, del cineasta Jonathan Nossiter -, per reivindicar la seva manera de fer vi i les dificultats i contradiccions que es troben els vitivinicultors al món agrícola Italià.
Un viatge de retrobaments i naturalitat.
Proper a Vella Terra des de la nostra primera edició, s’ha convertit en un amic per a la família i, cada vegada que passem pel Piemont, ens donem el gust d’anar a visitar-lo. Mentre escric, em resulta estrany que hagi passat tant de temps sense dedicar-li un article a aquest estimat amic agricultor.
[one_half]
[/one_half][one_half_last]
[/one_half_last]
Aquest recent viatge a va ser particularment bell. En els últims freds i intensos dies d’hivern, amb una primavera que ja es deixava veure, partim direcció al Piemont i al arribar a Cascina degli Ulivi ens allotgem a la masia on Stefano viu en companyia de la seva família, una casa plena de records, envoltada d’animals en llibertat i aire pur. Un lloc perfecte i bonic per recarregar piles.
Vam poder gaudir també de bons moments amb Ilaria Bellotti, la seva única filla, que s’encarrega de molts assumptes a Cascina degli Ulivi i porta el agriturisme amb amor i dedicació i a la qual veiem assíduament en les fires representant a la Azienda i explicant els seus vins.
Mentre compartíem llargues caminades, Stefano ens va explicar històries de la seva infantesa a la granja, del seu pare, metge de professió, i de la seva mare, que immortalitzava la naturalesa dels paisatges de la seva terra en bells quadres que avui decoren diverses de les etiquetes dels seus vins. Ens va confessar que, des de molt aviat, va tenir clar que es faria càrrec de la finca familiar. Així que, després d’acabar els seus estudis de secundària, Stefano va decidir quedar-se a les terres dels seus pares per collir el raïm i tot el que la seva terra podia donar-li.
Sempre va treballar les vinyes amb mètodes biològics (en aquell temps eren força petites, amb prou feines ocupaven una hectàrea). Stefano afirma que l’agricultura intensiva i industrial ha “rentat el cervell a milers d’agricultors i s’ha entestat a aniquilar l’ecosistema en nom del consum i del progrés” i sosté que això només ha portat infertilitat als camps, malalties i plantes dependents de verins.
A l’escoltar-lo és palpable l’amor i respecte que té per la natura i també per l’ésser humà.
Cascina degli Ulivi a l’actualitat
Avui, a Cascina degli Ulivi es treballen 22 hectàrees de vinyes, amb varietats autòctones com Dolcetto, Cortese o Barbera, més 10 hectàrees d’altres cultius (patates, tomàquets, porros i diferents verdures).
[one_half]
[/one_half][one_half_last]
[/one_half_last]
Ilaria Bellotti s’encarrega també de que l’hort estigui en condicions: amb els seus fruits proveeixen la cuina per l’agroturisme. En Cascina degli Ulivi també fan formatges (amb la llet de les cabres i vaques de la finca) i en la qual es pot menjar pa casolà de massa mare amb gra autòcton. A Cascina degli Ulivi tot té una gran coherència i així es tanca el cercle.
Stefano conrea el raïm i practica l’enologia escoltant a les seves plantes i donant-lis el que demanen.
Per Bellotti, seguir un conjunt de regles preestablertes no funciona en un sistema viu, i quanta raó té! Ens comenta que tal com fem els éssers humans, que comuniquem el que necessitem mitjançant la parla, les plantes ho fan amb el seu propi llenguatge i és tasca de l’agricultor observar i escoltar-la per no danyar-les. Quan escoltes, la planta està atesa i ho agraeix increïblement.
Stefano utilitza mètodes de l’agricultura biodinàmica però també practica la permacultura. Així aconsegueix sòls descompactats i plens de microorganismes.
En totes les seves files inclou una coberta vegetal en la qual lleguminoses, ortigues, altres herbes i verdures creixen entre les vinyes abans de ser tallades per usar-les com a fertilitzant.
[one_half]
[/one_half][one_half_last]
[/one_half_last]
També integra a la vinya cirerers, presseguers i altres fruites per així contribuir a crear més biodiversitat.
No poda la part superior de les seves vinyes, permetent així que el cep trobi el seu estat d’equilibri.
A Cascina degli Ulivi conviuen oques, gallines, cabres, vaques, un bou, cavalls i rucs: tots tenen el seu paper. Amb el que dóna la granja es preparen els compostos biodinàmics per vitalitzar els cultius, donant veritat és viva i fèrtil i es nota simplement tocant-la. Entre les vinyes creixen espontàniament cebollins, espàrrecs silvestres i altres espècies.
Stefano Bellotti al celler: on es crea la màgia
Al celler, el raïm simplement fermenta amb llevats autòctons: la majoria de les varietats vermelles en enormes barrils, denominats “Botti”, de 2.500 i 5.000 litres de fusta de roure, vells i usats, (perquè no intervinguin en el sabor dels vins). Stefano ens explica que se’ls va comprar a Emidio Pepe, ja que aquest va descartar usar-los rotundament quan la seva filla Stefania els comprà als anys 80.
Stefano ens va guiar a través d’un tast de la majoria dels seus vins en la seu pròpi celler. Ens confessa que cada vi té un caràcter especial i conté una història. Caminant entre les bótes afirma: “Tinc ja molts anys i molts vins també però, si fos possible, estaria eternament fent vins i faria un vi diferent a partir de cada filera de vinyes, perquè tots per separat tenen la seva personalitat i les seves històries per explicar i el que més feliç em fa és poder transmetre-“. La diversitat és el que caracteritza Stefano Bellotti, i així és, ja que tots els seus vins fermenten amb llevats autòctons, no contenen sulfits afegits, ni són filtrats, ni tenen cap tipus d’additiu o manipulació.
[one_half]
[/one_half][one_half_last]
[/one_half_last]
A la nit, en el transcurs d’un magnífic sopar entre amics i família, vam seguir tastant gairebé tota la seva producció. Entre tots, destaquem els següents vins:
Nibiô 2008
Amb aquest vi es demostra que el raïm Dolcetto pot tenir gran personalitat i persistència. Un nas selvàtic, amb notes madures, ens fa fantasejar amb la grandesa del vi que tenim davant nostre. En boca, es mostra suau i amb extrema elegància, un equilibri que, juntament amb la seva educada acidesa, ens confirma que podrem tornar a tastar aquest vi en una dècada sense tenir cap por de no trobar encara en ell vida i espontaneïtat.
A Demûa 2008
Gran mestre del raïm Cortese, amb el seu Filagnotti i el Montemarino coneguts a tot el món, ens sembla particularment interessant tastar aquest vi fet a partir de 5 varietats centenàries i autòctones del Piemont, vinificat amb el mètode del barret submergit i amb un descans en bótes i en contacte amb les pells durant un any. Aquest vi ens regala aromes fresques de vegetals i flors, lleuger però persistent, és un concert harmoniós de notes especiades i madures que ens confirmen que Stefano probablement fa un dels millors blancs d’Itàlia.
C’ era una volta il passato 2008
El Moscato, que aconsegueix vinificar amb molt poques anyades, busca la maduració perfecta en la seva vinya abans de deixar perdre gairebé la meitat del seu pes en petites caixetes de fusta. Després d’una maceració de 7 dies, descansa en fusta vella per 8 mesos abans d’altres 7 mesos en contacte només amb lies fines, acabant el seu llarg viatge a l’ampolla després de 24 mesos. Una autèntica obra d’art en la qual es barregen en un perfecte equilibri notes de figues seques, panses, mel i la frescor de les flors del camp.
El vi com a forma de comunicació: el valor de la història.
Després de tastar els vins, ens vam quedar parlant sobre el coneixement que els pagesos tenen de la seva terra, el qual, per Stefano Bellotti ha de ser “instintiu i basat en l’observació”. Aquest hauria de passar de generació en generació, però també són necessaris més centres de capacitació per formar els joves que decideixen treballar el camp amb tècniques agràries veritablement sostenibles.
Stefano no es queda a casa, viatja constantment al voltant del món convidat a conferències i fires internacionals de vi natural com la nostra. A propòsit d’això, li vaig fer un parell de preguntes:
Què sents en l’actualitat amb tot el rebombori d’aquest moviment que pioners com tu van començar a reivindicar?
Estic orgullós i m’alegra veure que els que se sumen a aquest moviment són persones curioses, que beuen, comuniquen i tenen un sentit crític i una consciència elevada sobre el producte que consumeixen. Va ser un camí lent i llarg perquè comencéssim a ser reconeguts. En molts llocs parlen de “moda”, però van haver de passar molts anys de treball per ser on som i, en certa manera, sento encara que estem començan”.
Què voldries expressar als que bevem teus vins?
M’agrada que el meu vi expliqui la seva història: emocionar, descriure paisatges, llocs, temps i transmetre l’energia vital de la meva terra. Ha de fer-te sentir bé en companyia i proporcionar benestar al cos. El vi és un comunicador fonamental, històric. Un bon vi ha de explicar la seva història i deixar que els que ho beuen expliquin la seva. El bon vi ens mou, ens fa feliços i ens uneix.
Com sempre, m’hagués agradat quedar-me més amb Stefano, les hores passen ràpides, diuen, quan la companyia i els moments són grats … però era hora de tornar a Barcelona.
¡Ci vediamo presto caro Stefano!
Fins aviat estimat Stefano!
