Cada vegada més viticultors i elaboradors es mostren interessats en la viticultura biodinàmica. Els bons resultats després d’utilitzar aquest mètode, tant en relació amb la vitalització de les sitges com també amb la qualitat de la vinya, fan que el sector vitivinícola aposti cada vegada més per aquestes pràctiques.
Joan Salicrú: la importància d’observar i integrar les herbes en els cultius
Ja en aquest bloG he parlat sobre les males herbes, aclarint que no són dolentes en absolut i lo necessàries que són en els camps dels nostres agricultors i vitivinicultors. Avui en aquest post vull parlar més en profunditat sobre els beneficis d’aquestes plantes en l’agricultura natural i orgànica per a donar-los el seu just valor quan parlem de camps i vinyes sanes.
Des de fa uns anys el primer que faig en visitar una plantació és mirar el terra, és gairebé una obsessió; ja sigui un petit hort orgànic o unes vinyes extenses, pregunto i observo, i els agricultors em traslladen la seva experiència sobre aquestes plantes vivaces, denominades adventícies i mal anomenades “males herbes”.
Volia saber més sobre elles i vaig parlar amb Joan Salicrú, pagès i pioner a Catalunya en practicar la biodinàmica i en integrar en els cultius aquestes herbes per treure el màxim rendiment. Ell és una persona molt propera i comparteix la seva saviesa amb tot el que passa per les seves terres a Vallgorguina, (des de grans xefs que treballen amb productes naturals, passant per agricultors i vitivinicultors que volen aprendre com revitalitzar les seves terres fins a persones sensibles a aquest món).
En aquesta xerrada que trasllat en el post d’avui, em va explicar, entre altres coses, com amb el temps i l’experiència va aprendre a observar-les, distingir-les i fer-les servir al seu favor.
Perquè creus que les mal anomenen “males herbes”? Qui les va condemnar?
El hombre. Cuando empezó la revolución verde o agricultura industrializada, se les acusó de numerosos perjuicios a la hora de cultivar, trabajar el suelo y cosechar los cultivos.
L’home. Quan va començar la revolució verda o agricultura industrialitzada, se’ls va acusar de nombrosos perjudicis a l’hora de conrear, treballar el sòl i collir els cultius. Gràcies a la injecció de diners de les pròpies indústries, va ser tan fàcil com implementar a la ment dels agricultors, ja sigui per llibres, revistes d’agricultura o cursos subvencionats, la concepció que aquestes herbes atraurien plagues, farien malbé les seves collites o simplement “no donarien un bon aspecte als seus camps”, el que va incentivar a molts agricultors a declarar-li la guerra a aquestes plantes pel sol fet que resulten una nosa per als interessos personals i del progrés dels seus camps i per tant de la seva economia . Tot això perquè proliferin els interessos dels laboratoris que van inventar una infinitat de productes per exterminar-, fent un gran negoci amb tot tipus de verins i herbicides per exterminar, i de pas danyar greument la terra, matant no només aquestes plantes, sinó també els microorganismes i tota la vida en ella, aquests verins perduren en el temps i intoxiquen les plantacions deixant-les dependents de substàncies tòxiques per anys.
Creus que és per aquesta raó, per la qual molts dels viticultors que visitem amb Vella Terra quan “restauren una vinya tractada amb químics” han d’esperar anys fins que la terra i la planta recobri el seu estat normal i puguin respondre normalment amb les seves forces a atacs externs?
Exacte, els cultius han de descansar i desintoxicar per poder tornar a viure en llibertat.
De manera que això de les males herbes és un conte inventat de l’agricultura industrialitzada i intensiva per adoctrinar els camps, deixar-los nets i fàcils de controlar, amb química, matant el caràcter de la terra, una despesa per a molts agricultors i un maltractament a la veritable agricultura, aquesta que neix de l’amor i del respecte per la terra…
Sí, lamentablement així és.
Són molts els viticultors que vénen a visitar-te? Com els ensenyes a observar els seus cultius?
Sí, vénen agricultors, viticultors i també restauradors però cada vegada són més les persones curioses i sensibles a aquest món que assisteixen als tallers que dono a la meva finca a Vallgorguina. Els ensenyo mitjançant l’observació goethiana, mitjançant la qual la persona aprèn a crear un Ecopaisaje: herbes i cultius en conjunt molt necessari a la seva finca.
Goethe era un filòsof alemany que va descobrir la morfologia de les plantes en funció del moviment dels planetes, si ho apliquem als nostres cultius podem saber que plantes espontànies podem deixar al voltant dels camps perquè ens ajudin en el control de plagues, també podem veure com està la terra, com estem nosaltres, sempre que es tracti la terra com un ésser viu, ja que és un dels principis bàsics de l’agricultura biodinàmica.
Quines utilitats tenen aquestes plantes i per a què?
Com ja he dit abans ens ajuden a crear un Ecopaisaje vital a les nostres finques de manera que funcionin com un sol cos viu i fent-les molt més sostenibles. Un dels principis bàsics de l’agricultura natural o la biodinàmica és que totes les herbes són útils tant en els cultius, com a prop seu i també en forma d’infusions o com a massa de compostatge, encoixinat i cobertures, ja que són riques en clorofil·la , enzims, aminoàcids, àcids orgànics i sals minerals com el nitrogen, potassi, fòsfor, zinc, etc.
Llavors, contràriament al que ens han volgut fer creure: Les males herbes, -encara que ja podem anomenar-les herbes a seques o plantes silvestres i adventicias- són un aliat en els cultius per a l’agricultor respectuós i connectat amb la natura ?
Correcte, són incomptables els beneficis si s’aprenen a conèixer. Es reconeixen per treure partit d’elles, moltes d’aquestes plantes són medicinals i terapèutiques, altres comestibles i poden ser aprofitades en els cultius com fertilitzadora, es poden elaborar fàcilment productes naturals amb elles; són veritables aliades alelopáticas (propietat d’una planta de tenir efectes atraients, repel·lents, inhibidors o estimulants sobre altres plantes, insectes etc.) També, les herbes són indicadores de l’hàbitat, la qualitat i estructura dels sòls de cultiu on creixen. El seu paper és fonamental en afavorir l’expansió de l’agrosistema i el desenvolupament de la biodiversitat del sòl, augmenta el nombre de microorganismes i insectes que mantenen l’equilibri de la vida silvestre i el control biològic de plagues. Frenen l’erosió del sòl i eviten la compactació, aportant matèria orgànica rica en nutrients. Poden servir com encoixinats i cobertures en els cultius. Són excel·lents afegits extra que milloren la qualitat del compost).
Per la teva experiència quina és la millor manera d’integrar-les als cultius i controlar-les naturalment?
Mitjançant l’observació goethiana. Així podem usar els potencials d’aquestes plantes controlant els seus efectes invasius i aprofitant la seva presència de les següents maneres: poc conreu unit a l’ús d’encoixinats, que eviten que es facin amb tot l’espai vital. Les recullen i amunteguen fresques joves i sense flor, elaborant amb elles productes bioferlilizantes o elaborats naturals amb un efecte immunoestimulant i preventiu, atraient o repel·lent. Aprofitant els components alliberats per unes i altres en el medi ambient, disposant-per les seves propietats alelopáticas, i així són elles mateixes les que es controlen mútuament. En aquest cas també els cultius les mantenen a ratlla.
Solen visitar-te vitivinicultors per aprendre sobre agricultura biodinàmica i integrativa? Veus un canvi significatiu en la manera de pensar d’altres agricultors?
Sí, cada vegada més, especialment els que apliquen els preparats biodinàmics, la terra es vivifica de tal manera que surten espècies noves, i si no saben observar-les no poden crear un Ecopaisaje, tan necessari per al bon funcionament de la seva finca. La mentalitat de l’agricultor ha canviat molt a causa de la crisi, ja que surt més a compte conrear les vinyes en agricultura ecològica o biodinàmica que tirant pesticides i químics. Encara que sigui així benvingut sigui el canvi.
Diuen els antics apicultors que “La flor del romaní, de l’abella és sanadora” fent al·lusió a les propietats que aquests petits i laboriosos insectes veuen en aquesta herba. Que propietats destaques en les herbes?
La ruda, per exemple, és molt beneficiosa, tant que en la creença popular és comparada amb els miracles d’una verge, afirmant … “Qui en la seva muntanya no agafa ruda, la Verge no el saluda”.
El sòl es mesura per les seves herbes des de l’antiguitat, els nostres ancestres van anar passant aquesta saviesa popular i poc a poc es va anar diluint. Totes les cultures i des de temps remots ja reconeixien i catalogaven espècies indicadores del clima, l’entorn i el sòl. En aquests temps, no existien, verins plaguicides ni herbicides … tot es guiava per un cicle natural; el verd, la vida, la lluna, les marees. Hi dites populars i refranys per tot el món que avisen quan un terreny és adequat o no per al cultiu només esmentant la presència d’aquestes bones herbes.
Com diagnosticaries la terra per les seves herbes?
Jo les diagnostico sempre des de l’observació: la Capsela Bursa pastoris i la Diplotaxis Erucoides indiquen sòls rics en fòsfor i potassi. La Menta (Mentha Arvensis) i el Tusilago (Tussilago Fárfara) s’estenen en sòls amb bona retenció d’aigua. L’ortiga (Urtica) és un indicador de sòls fèrtils i nodrits; encara que també pot parlar-nos de excés de fems.
El plantatge major, les camamilles i potentilas revelen sòls compactes i llim argilosos. Les alteas, artemisas i centàurees creixen en sòls alts en potassi. Violetes, sàlvies, droseres i digitalis purpúrea es troben en sòls amb poca calç. Les veròniques, Ilex Aquifolium i les Galeopsis indiquen sòls àcids. Les gramínies, les Alquemilas, i els Equisetum s’estableixen en sòls pobres.
Quines són segons el teu parer les herbes que no han de faltar en un camp?
Comptant que totes serveixen per a alguna cosa, les que considero indispensables són: la dent de lleó, Mazanilla, Milfulles, Valeriana, Salvia Officinalis, Ulivarda, Pimpinela, Silene, Ruda, Espígol officinalis, Calendula, Potentilla, Esbarzers, Romero, Menta, Veronicas, Ortiga, Consolda, Plantatge major i Caputxina.
Després d’aquesta xerrada sorgeix en mi aquesta reflexió:
“La vida s’obre camí, sempre i on sigui. Feliç és l’agricultor que sap guiar-la i fer bon ús d’ella “.
Gràcies Joan per l’experiència que avui puc compartir amb tots vosaltres.
Si voleu aprendre més sobre l’observació goethiana, Joan Salicrú impartirà un taller el 24 de març al matí, i a les 18h del mateix dia farà una xerrada sobre “Com s’implanta un hort biodinàmic”.
Per a més informació podeu consultar la seva web l’apartat del curs http://www.viverssalicru.cat/cursos.html
Amb l’esperança que després de llegir aquest article, quan veureu camps verds i vius, us broti un somriure ple d’il·lusió.
