El 17 de juliol vam aprofitar l’esdeveniment de Vinyes Lliures, que es celebrava a Partida Creus (Bonastre, Tarragona), per anar a visitar a Eduard Pié Palomar de Sicus Terrers Mediterranis, un dels artesans que sempre ha estat presents en totes les edicions de Vella Terra i que representa molt bé aquesta nova generació de viticultors conscients catalans, que estan donant-se a conèixer gràcies al respecte que tenen per la seva terra i la qualitat dels seus vins.
Nascut el 1985, a una família d’agricultors i viticultors, decideix formar-se com sommelier i alhora iniciar els seus estudis en el camp de l’enologia i la viticultura. Mentre acaba els seus estudis comença a aventurar-se amb les seves primeres vinificacions, gràcies al raïm que, abans de la seva arribada, era destinat a la venda a granel.
[one_third]
[/one_third][one_third]
[/one_third][one_third_last]
[/one_third_last]
Per amor a la vinya i al mar
A finals de 2010, al poble de Bonastre, al sud del Penedès, Eduard aconsegueix crear el seu propi projecte motivat per les ganes d’expressar en els seus vins el proper mediterrani i tot el seu terroir. Sota el nom de Sicus Terrers Mediterranis, estableix la seva base, on té la intenció de fer vins mono varietals amb varietats autòctones de la zona i que reflecteixin el màxim possible totes les característiques del seu terroir, per aquesta raó creu que les vinificacions en àmfora són les que millor el poden ajudar en la seva filosofia.
El 2011 ja feia gairebé la totalitat de les seves vinificacions amb aquest mètode, després d’un període de prova en el qual es va convèncer de quin era el camí que havia de seguir.
Caminem al costat d’ell, entre les seves vinyes a la Finca La Caseta, on notem com tot està en equilibri entre la vegetació espontània de les seves vinyes i el fantàstic paisatge que ens envolta, a només 6 km del mar i amb el massís del Garraf que les protegeix. Aquí trobem una gran influència mediterrània: en la composició de terreny preval el sòl calcari i amb escassa matèria orgànica, tot es conrea amb adobs pròpis i llaurant el minim en algunes vinyes i durant èpoques concretes de l’any. Ens explica com des dels seus inicis, mai utilitza cap tipus de fertilitzant, pesticida o herbicida, d’aquesta manera s’aconsegueix que la vinya creixi forta, sana i en competició amb la resta de la vegetació autòctona, aconseguint així raïms més concentrats i purs.
Tot es recull manualment en caixes petites a primera hora del matí. Gràcies a aquesta qualitat de la matèria primera, un viticultor artesà es pot permetre el luxe d’intervenir el mínim possible a la seva terra: el mateix passa amb les seves vinificacions. Al cap i a la fi, la terra i els seus microorganismes són éssers vius, i si es respecten oferiràn el millor de sí mateixos.
En passar al costat de la seva Malvasia de Sitges, encara que sigui una varietat que ofereix poc rendiment, es nota en Eduard un particular afecte cap a ella, sense cap dubte la gran protagonista d’aquesta zona del mediterrani. Embotella menys de 2000 unitats a l’any d’aquesta varietat: la fermentació alcohòlica es fa en àmfora d’argila, seguit de cinc mesos de criança en dipòsit d’acer inoxidable.
“Sons”: quan el vi es gesta on neix el seu raïm
Arribem a la vinya de Xarel·lo i ens mostra que enmig de les fileres estàn enterrades àmfores d’argila d’uns 200l de capacitat; una manera de treballar pionera a Catalunya, molt pocs productors vinifiquen d’aquesta manera a tota la Península Ibèrica. En territoris amb molta tradició i artesania vinícola com Geòrgia aquesta és una pràctica molt usual.
El mateix matí de la recollida es desrapa el raïm manualment i s’introdueix a l’interior de les àmfores; es deixa que la fermentació arrenqui espontàniament amb els seus llevats indígenes i es deixa macerar en contacte amb les pells durant tres o quatre mesos.
Vinifica amb aquest mètode les varietats Monastrel, Garrut, Cartoixa Vermella, Malvasia de Sitges i Sumoll. En l’actualitat compta amb 25 àmfores enterrades entre les seves vinyes: aquesta és la línia ” Sons “de Sicus.
[one_third]
[/one_third][one_third]
[/one_third][one_third_last]
[/one_third_last]
Amb aquest mètode Eduard vol que els seus raïms, després de ser recollits, no abandonin el seu lloc d’origen. Vol transmetre tota l’energia, la pau i la calor de la seva terra. Aquest no és un mètode molt comú, ni a Catalunya ni a Espanya, però en algunes zones vinícoles, com per exemple en l’extrem sud de Sicília o a Geòrgia, mai han deixat de treballar d’aquesta manera.
Seguim el nostre camí. Mentre ens acostem a la La Caseta, on tastarem els seus vins, ens confessa que la seva pròxima il·lusió serà apropar celler a les seves vinyes per poder tenir un major control i així crear un major dinamisme, necessari entre finca, vinya i artesà.
Tastant sense presses a “La Caseta”
Eduard ens fan tastar gairebé la totalitat dels seus vins, va ser realment un plaer poder distingir al costat d’ell com les mateixes varietats poden tenir una expressió diferent si estàn vinificades en àmfores enterrades o en àmfores en celler de diverses mides.
Els vins estan lleugerament protegits amb una mínima dosi de SO2: no més de 30 mg / l i abans de ser embotellats. Si s’ha d’utilitzar aquest producte que sigui en mínimes dosis, (el que nosaltres anomenem mínima intervenció), i l’ideal és que es faci després que el vi s’hagi creat com a tal (com fa Eduard) i gens recomanable quan el vi està encara en procés de fermentació com es practica comunment.
Una de les grans característiques que tenen tots dels vins de Sicus és la seva bona acidesa, sinònim de sanitat i llarga vida, segurament donada també pels gustos d’Eduard, que prefereix un raïm que no arribi a la seva màxima maduració.
Vins que per degustar-los en la seva máxima esplendor, probablement necessitin un període de criança en ampolla, tot i que vam provar majoritàriament vins de joves anyades, totes les varietats expressaven fortament les seves característiques de fruiters i vegetals; demostració que amb una agricultura sana i vinificacions coherents, una mínima dosi de sulfurosa no influència la qualitat organolèptica d’un vi.
De tota la col·lecció de Sicus destaquem:
Cartoxa Vermella: per ser al costat de la Malvasia de Sitges, ambdues les protagonistes de la zona, una completament diferent de l’altra: la Cartoxa es reconeix per les seves notes especiades i profundes, i la Malvasia per aquest fantàstic equilibri entre notes vegetals i cítriques alhora . Eduard és un dels pocs viticultors en aventurar-se amb vinificacions en sec amb aquesta difícil i atractiva varietat que també està en la línia “Sons” de Sicus. Cartoxa Marí és un vi de color daurat amb reflexos de coure. D’aroma cítric i especiat, un “rosat” amb un final fresc i persistent.
[one_half]
[/one_half][one_half_last]
[/one_half_last]
Sons Cartoxa: l’autèntica joia d’aquest viticultor és, sense cap dubte, el seu Cartoxa brisat. Amb una producció de 250 ampolles és realment una sort poder compartir amb ell aquest vi; el raïm un cop recollit es derrapa a la mateixa vinya i s’introdueix en les àmfores d’argila enterrades al mig de les fileres. La fermentació s’inicia espontàniament amb llevats autòctons i es deixa macerar amb les pells durant 10 dies. Posteriorment es premsa i es torna a introduir en l’àmfora fins que acaba de fermentar. Durant el transcurs de 5 mesos el vi reposa a la vinya dins la mateixa àmfora. Al mes de maig, amb l’entrada de la primavera, es pot començar a degustar en tota la seva magnitud.
Es presenta amb un color groc palla i matisos daurats. Fresc i profund amb notes herbàcies de camp i fruita blanca madura. Gràcies a la seva maceració amb les pells ens regala una taní lleugerament secant donat segurament per la seva joventut.[one_half]
[/one_half]
[one_half_last]
[/one_half_last]
Garrut:Probablement la joia més preuada de Sicus; és la demostració que també els vins amb maceracions no particularment llargues, poden identificar i expressar un territori i ser considerats com a vins de ”guàrdia”. La línia ”Sons” del Garrut és molt artesanal: gràcies als seus tanins domesticats a l’àmfora enterrada regalaràn a aquest jove viticultor moltes satisfaccions en els pròxims anys.
Entrada en boca càlida i mediterrània, cireres i notes de pebre verd es confonen en un pas en boca llarg i persistent.
La terra i Eduard
Sense cap dubte, també gràcies a l’Eduard, aquesta torna a ser una zona vinícola coneguda a Catalunya i en què posem singular atenció pel destacat nombre de vinyerons artesanals i naturals “in crescendo”. Per fi mirem cap al futur, després d’anys d’oblit, i és també gràcies a Eduard i a les seves vinificacions tan genuïnes, inspirades en tradicions del passat, les que ens donen esperança en què tot canvia per a millor.
